miércoles, 19 de marzo de 2008

MADE IN GREEN


Estamos cansados de decir y oír siempre lo mismo a la hora de comprar un tejido: “esto lo hacen en Asia por cuatro céntimos. Van a acabar con nuestras industrias. Allí pueden hacerlo más barato porque tienen a sus empleados semiesclavizados y encima sus industrias contaminan y no hacen nada por evitarlo”. Sin embargo, continuamos comprando textiles asiáticos, sobre todo por dos motivos: porque efectivamente son más baratos y porque, aunque queramos evitarlo no podemos ya que camuflan sus marcas como si fuesen occidentales.
Para solucionar este y otros muchos temas ha nacido la etiqueta “made in green”. ¿En qué consiste? El Instituto Tecnológico Textil Aitex ha creado este “sello verde” de calidad total. Su funcionamiento es bastante similar a las ya famosas certificaciones ISO. Cualquier empresa textil, ya sea de tejidos para confección de prendas como de tejidos para la decoración del hogar (tapicería, cortinas, etc.), puede presentar su solicitud ante este organismo y ellos, después de comprobar que cumplen con los requisitos, certifican que esta empresa es merecedora de poder utilizar este certificado.

¿Cuáles son los requisitos? Fundamentalmente son tres: que en el proceso de producción no se utilicen sustancias nocivas, que las fábricas respeten el medio ambiente y que se cumplan los derechos fundamentales de los trabajadores y los derechos humanos. Las empresas tienen que demostrar que cumplen con estos requisitos mediante la presentación de numerosos certificados emitidos por organismos oficiales o por empresas privadas de reconocido prestigio.

Si nosotros, como consumidores finales, exigimos a la hora de comprar un producto que éste lleve el sello “made in green” nos aseguramos que no lo hayan fabricado unos pobres niños de Malasia, con jornadas de trabajo de 14 horas, que no se hayan utilizado colorantes con componentes cancerígenos en la preparación de las telas o que las fábricas que lo hayan elaborado no suelten cantidades ingentes de CO2 a la atmósfera, por poner sólo unos ejemplos. Y no sólo existen estas fábricas en el lejano oriente; aquí también las hay. A partir de ahora las podremos distinguir.
Pero, ¡cuidado!, esta no es una medida para impedir que los textiles asiáticos lleguen hasta nuestras tiendas. Si las fábricas de aquellos países solicitan la certificación y logran superar los requisitos exigidos, también podrán colocar en sus tejidos este sello. Y, si encima son más baratos, personalmente les compraré su producto. Lo que evitaré a partir de ahora es comprar textiles que no lo lleven. Hay que acabar con esta competencia desleal que machaca los derechos humanos y el medio ambiente, y encima, arruinan a nuestras empresas.

También se ha creado un club de amigos de “made in green”. Personajes de la vida pública que están de acuerdo con este tipo de iniciativas y que prestan su apoyo y su imagen a fomentar el proyecto. Entre otros muchos, que sería imposible nombrar, destacan Joan Manuel Serrat, Ágata Ruiz de la Prada, Julio Salinas, Ángel Nieto, Chenoa, Gemma Mengual, Miguel Ríos, Mar Saura, Olga Viza, Imanol Arias, Eva Hache, Alejo Saura, Baraja, Valerón, Mercedes Milá, Nuria Roca, Lorenzo Milá, David Meca, Antonio Resines, Carolina Ferre, Carlos Sobera, Andy & Lucas, Isabel Gemio, Ana Belén, Pau Donés, Alonso Caparrós, Sergio Dalma...
Bienvenidos todos a este novedoso proyecto. Busquen la etiqueta en la tienda.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Publicado en Colectivos ciudadanos, Desempleo, Desindustrialización, Empresarios, HYTSA, Políticas Transversales, Sindicatos, Trabajo, Unión General de Trabajadores, Vida cotidiana by Vicent Vercher Garrigós on Febrero 18th, 2008
El Futur laboral a l’Alcudia de Crespins.



dijous, 14 febrer de 2008
L’empresa local TÈXTIL HYTSA de l’Alcudia de Crespins presenta el tercer Expedient de Regulació d’Ocupació amb la benedicció del president de la Generalitat Valenciana. En estos moments les factories que la família Royo en esta població estan pràcticament buides de treballadors. A poc a poc i emparat en el paternalisme que ha caracteritzat a esta empresa i que ha segellat la boca de milers de treballadors que han passat la seua vida sencera amb una relació més pròpia del segle XIX que d’eixa empresa moderna a què dedicava elogis sense fonament real Francisco Camps, quan va visitar esta empresa per a commemorar els 100 anys d’història.
Des d’eixe moment s’ha passat de gallejar de ser una empresa puntera en el mercat industrial i glossar tant la seua tecnologia o la seua faceta exportadora, quan visite la nostra localitat com feien els antics governadors civils dels cinquanta, a descobrir la coartada que emparava la visita del mandatari autonòmic i tota la seua cort celestial: esta empresa té l’aval institucional i barra lliure per a desmantellar les factories locals i reduir progressivament l’ocupació; només així s’entén que s’hagen tramitat amb tot el sigil i la complicitat institucional autonòmica i local estos tres Expedients de Regulació d’Ocupació que han deixat en el carrer a un total de 175 treballadors entre les tres empreses del Grup que, no obstant això, fa només un parell d’anys, va començar la seua nova i inèdita aventura empresarial immobiliària.No es descobrix res si es diu que els sindicats de classe UGT i CCOO no han pogut exercir, en cap moment de la història, el principi bàsic la llibertat sindical i han vist neutralitzades les seues reivindicacions pel sindicat groc que oportunament muntava en cada elecció l’empresa i que el comité de les quals era presidit paradoxalment pel patró en una relectura aplicada del rabosot cuidant el galliner.
Nosaltres, com a socialistes i sindicalistes, volem denunciar davant de l’opinió publica la falta de sensibilitat del Partit Popular per a establir les mesures oportunes que permeten el manteniment de la indústria tradicional de la comarca de la Costera, fonamentalment articulada entorn del tèxtil, la pell i la fusta i ser còmplices necessaris per a deixar en deu anys a més de cinc mil persones en el carrer treballador i en major grau, treballadores que aprenien amb la pràctica el seu ofici, que han subsistit amb sous miserables i horaris esgotadors que, a més, han hagut de complementar els seus ingressos amb el treball en l’economia submergida i la formació professional i personal del qual no s’ha potenciat en absolut. Carn de canó per a una producció frenètica generadora de grans plusvàlues. Per a qui?.
Trist balanç per a uns governants que en 1975 van prometre fer l’impossible per a solucionar el gran problema de Ferrys, que van dilapidar recursos sense sentit que no han servit per a res, ni llavors ni ara. La caixa de l’Estat ha de fer front a una situació de protecció social dels treballadors afectats per estes crisis generades de manera conscient en què els Zaplana, Camps, Rus o els mandataris locals, no sols no han suat la camiseta deixant als pobles afectats en el més pur abandó i sense alternatives de reindustrialització, sinó que han facilitat, en un acte indigne, un creixent procés de deslocalització industrial i una concentració en la cultura de la rajola que, amb la debacle de Llanera, l’arrossegament de les subcontractes i l’efecte de les hipoteques fem, la punxada de la bambolla immobiliària les conseqüències de la qual no podem avaluar però que el PP agreuja amb la seua obstrucció política a les ajudes per a la Renda Bàsica d’Emancipació per als jóvens, els pares de la qual segurament estaran prejubilats o dins d’algun Expedient de Regulació d’Ocupació. Ni tan sols un lleu moviment polític per a aplicar en esta població i en esta comarca les mesures per a la indústria tèxtil que va aprovar el Consell de Ministres fa només unes setmanes.
Quan el binomi administració-empresaris s’oblida el capital humà és la força real de la indústria i els governants que triem van exclusivament al seu, estem davant de la mostra més irresponsable d’exercir el noble servici de la política i la situació que descrivim demostra que, de manera lamentable, el PP adopta la postura més obscena de quantes puguen adoptar un partit i els seus dirigents: enganyar, mentir i mirar a un altre costat mentres als treballadors, autònoms i xicotets empresaris només els queda mirar al cel.
Fdo.:Jose Vte.Garrigos Gallec
vicesecretari General PSPV-PSOE
Costera-Canal de Navarrés

Anónimo dijo...

Esto que se dice es verdad y el comite de empresa existente lleva 14 años en el puesto sin que se hayan convocado elecciones sindicales por miedo

Anónimo dijo...

kar sem iskal, hvala